.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Déu ha escollit els pobres per ferlos rics en la fe i hereus del Regne»

 
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Digueu als cors alarmats:
Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar.
Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Is 35,4-7a

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

El Senyor es manté fidel per sempre, 
fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els vençuts, 
el Senyor estima els justos, 
el Senyor guarda els forasters. R

Manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos. 
El Senyor regna per sempre; 
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R

Sl 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones.
Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents?
Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

Jm 2,1-5

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis.
Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t».
A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir.
Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

Mc 7,31-37

"Tot ho ha fet bé"

Sovint ens trobem afeixugats sota el pes de tantes coses que ens preocupem de tal manera que perdem l’esperança i caiem en el desànim. Però no oblidem que l’esperança és una virtut teologal; és a dir, esperem que tot vagi millor confiats en Déu, més enllà de les previsions humanes. Per això a la primera lectura Isaïes diu: Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por. I per quina raó? Perquè les coses van millor? No, sinó perquè és Déu mateix qui us ve a salvar. Aquesta salvació es manifesta en la curació de moltes discapacitats: Es desclouran els ulls del cecs, les orelles dels sords s’obriran, el coix saltarà com un cérvol; la llengua del mut cridarà de goig. Com veiem tot porta a la confiança, a l’esperança, a l’alegria perquè els coixos i el muts no solament caminaran i parlaran sinó que saltaran i cridaran. Tot canvia fins i tot la mateixa natura: L’aigua brolla a l’estepa, els torrents en el desert... el país de la set és ple de font d’aigua. Tot això és obra del Senyor. Per això a l’evangeli Jesús fa realitat les paraules d’Isaïes. Li porten un sord que a penes sabia parlar i després de l’actuació de Jesús a l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Però aquest només és un exemple. Sabem que Jesús va fer moltes altres curacions.
Per això la gent deia: Fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. Jesús no vol el patiment dels homes, vol que tots puguin viure feliços; per això retorna l’esperança als malalts. La gent ho afirma amb una frase molt clara: Tot ho ha fet bé. Jaume a la segona lectura ens fa veure que, de vegades, no tot ho fem bé i és quan discriminem els pobres. Si ve un home ben vestit, un ric i li diem: Segui aquí; i al pobre mal vestit: tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus, estem fent una gran discriminació; som homes que jutgem amb criteris dolents. Ajudem els sords, els cecs, els muts, donem força als cors alarmats, no discriminem ningú. Que tant de bo es pugui dir també de nosaltres: tot ho fa bé.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES